Going to down-town...
El RICKSHAW, el taxi de la India
Aquest peculiar mitja de transport omple els carrers de les ciutats. Un tricicle de tres rodes motoritzat al estil vespa, amb una capacitat d'unes 6 persones per als individuals (cost 20 Rp) o de fins a 10, 15 o mes persones per als comunitaris (cost 3 Rp) 1 euro = 57 Rp.
Les castes altes van just al darrere del conductor asseguts cara al sentit del vehicle. Les castes mes baixes van al maleter assegudes al reves amb els peus penjant, al sostre o penjats del lateral.
El turista occidental te el luxe de triar el lloc que prefereixi. Jo intento sempre anar al darrere amb els peus penjant, ja que un nomes ha de seure i contemplar l'espectacle que va apareixent i de passada s'evita observar les constants esquivades d'obstacles (de presicio centimetrica).
Si voleu fer un trajecte virtual amb mi per una de les rutes que faig sovint, clikeu a continuacio... Agafeu-vos fort i bon viatge! http://www.youtube.com/watch?v=txxe9YDs9zM
Namastee
Una paraula que vol dir hola o adéu, i a la vegada senyal de respecte. Tot i que la paraula és en hindi, i aquí es parla telugu, també la fan servir. Sovint la gent es sorprèn que un occidental els saludi, i mes quan em poso la mà enmig del front com ells. La reacció encara és més sorprenent quan més baixa és la casta a la que pertany. S’afanyen a tornar-te la salutació per què no et pensis que no et responen. L’últim que voldrien seria ofendre’t. Molts d’ells no poden amagar la vergonya d'esser saludats i es posen a somriure.
Resulta curiós observar la humilitat i la honestedat d’aquesta gent. Per poc que tinguin mai et robaran o enganyaran. Evidentment, provaran de regatejar fins a la última rupia i cobrar-te el preu mes alt per a qualsevol cosa, però una vegada fixat el preu es respecta fins a el final. La paraula aquí té valor de veritat.
Una paraula que vol dir hola o adéu, i a la vegada senyal de respecte. Tot i que la paraula és en hindi, i aquí es parla telugu, també la fan servir. Sovint la gent es sorprèn que un occidental els saludi, i mes quan em poso la mà enmig del front com ells. La reacció encara és més sorprenent quan més baixa és la casta a la que pertany. S’afanyen a tornar-te la salutació per què no et pensis que no et responen. L’últim que voldrien seria ofendre’t. Molts d’ells no poden amagar la vergonya d'esser saludats i es posen a somriure.
Resulta curiós observar la humilitat i la honestedat d’aquesta gent. Per poc que tinguin mai et robaran o enganyaran. Evidentment, provaran de regatejar fins a la última rupia i cobrar-te el preu mes alt per a qualsevol cosa, però una vegada fixat el preu es respecta fins a el final. La paraula aquí té valor de veritat.
Pots observar gent prima i moribunda pel carrer i a la vegada homes grossos, ben vestits i amb luxosos mòbils. Contradiccions que mai deixen a un indiferent. Un altre cosa difícil d’entendre són els matrimonis concertats. Aquí el matrimoni és poc més que una farsa. És difícil d'entendre que els pares segueixin aplicant als seus fills el que ells van haver de patir.
Passejant pel poble alguns nens descalços ens vénen a demanar diners o directament menjar. Un d’ells mostra símptomes clars d’enfermetat, com la falta de cabell. Els voluntaris sovint els comprem fruita. Per mig euro podem comprar un kilo de mandarines grosses. Aviat s’ens acaben.
Encara més contradictori és el nombre de somriures que es veu pel carrer. A vegades crec que en veig mes aquí que a Barcelona. Gent que no té res, sota una barraca parlant i somrient amb algú altre.
No tenen res i ho tenen tot.
Passejant pel poble alguns nens descalços ens vénen a demanar diners o directament menjar. Un d’ells mostra símptomes clars d’enfermetat, com la falta de cabell. Els voluntaris sovint els comprem fruita. Per mig euro podem comprar un kilo de mandarines grosses. Aviat s’ens acaben.
Encara més contradictori és el nombre de somriures que es veu pel carrer. A vegades crec que en veig mes aquí que a Barcelona. Gent que no té res, sota una barraca parlant i somrient amb algú altre.
No tenen res i ho tenen tot.
El cinema. Tot un espectacle.
La rambla... tambe a Anantapur
La meva familia...
... a la qual he abandonat per Nadal per anar a fer de Indiana Jones per aquestes terres.
Us trobare a faltaaar!!...
En Santi, la Ma Antonia i l'Arnauet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada