dissabte, 24 de març del 2007

Converses amb en Vicenç

Anar a la seva oficina i parlar amb ell resulta una novetat cada dia. La seva conversa, la seva presència i les seves sortides inspiren una sensació difícil d’expressar amb paraules. Tot i el respecte que imposa, sovint ens fem un fart de riure amb alguna de les seves reaccions acompanyades del seu peculiar sentit de l’humor. En qualsevol cas, un no queda mai indiferent.

Us deixo amb algunes de les seves frases:

“Vosaltres us penseu que veniu a salvar el món però veniu a salvar-vos a vosaltres”

“Esta chica vale todas las pesetas!”

“Esto es un tratado de teología” (referint-se a la seva col·lecció d’acudits de "El Roto", humorista grafic d'El Pais)

Architecture department




Us presento la nostra petita oficina. Aquest petit espai forma el departament d’arquitectura, malgrat que pel nom sembli molt més gran, això és tot. Formem part del departament de construcció juntament amb els enginyers i el departament de comptabilitat.

Els personatges que veieu a la foto són en Jordi, el coordinador d’arquitectura, i la Judit, la nostra aparelladora. Junts ens barallem amb els constructors per a que ens escoltin i ens facin cas, i ens enfilem com a micos pels sostres de les obres suportats per puntals torts de fusta. També ens trenquem les banyes per a sintetitzar les necessitats (sovint contradictòries) entre els directors de secció, l’Anne i en Vicenç.



Formigonant

A la Índia, a les dones els toca sempre fer les feines més dures, també les feines físiques. A la obra son elles les que aboquen el formigó, carregant el pes al seu cap en una mena de bols metàl·lics, mentre els homes s’encarreguen de preparar la barreja.

Això sí, mai perden el seu somriure.

Blasting!

Quan els obrers excaven i troben roques els surt mes a compte comprar explosius i dinamitar degut a la poca maquinaria i al elevat preu del lloguer...

Vàrem ser convidats per l’Eswarreddy, un dels constructors indis amb el que treballem, per a veure en directe l’espectacle tot i que no les teníem totes per què no ens acabàvem de refiar de la seguretat (que aqui a la Índia és deixa en mans de la providencia).

Al explosionar la terra i algunes pedres arribaven fins on érem, malgrat que els “experts” que la detonaven eren molt més a prop que nosaltres.

I això és el que va ser, un espectacle. Aquí teniu alguns dels vídeos, tot i que no impressiona tant com en directe. Ja us aviso que no totes les explosions estan encertades, ja que no explotaven quan ens avisaven, sinó una estona abans o una bona estona després... en fi, indian way.

Aixecant l’escola de Bukkaraya

Dels plànols a l’obra: comencem els fonaments

Després de treballar en el control d’obra de la residència per a nens discapacitats i dels habitatges, tot just acabem els plànols de l’escola quan ja s’està començant la fonamentació.

El ritme de construcció és molt ràpid. Tot i que a cada projecte s’intenten introduir innovacions i millores, la construcció en planta baixa i l’aplicació de detalls constructius ja consolidats ens simplifiquen la feina, i ens permeten absorbir un gran volum d’obra per a un departament d’arquitectura format només per dos arquitectes i un aparellador.

A la vegada seguim amb el projecte de l’auditori de Bathalapalli, el control d’obra de l’escola d’infermeria i comencem el projecte d’ampliació de l’hospital amb el centre de pediatria.





Redescobrint la màgia de Hampi




dels seus personatges...











de l’elefanta Lakshmi, encarnació de la deessa...







del riu...
Al qual acudeixen cada matí, a la sortida del sol, els seus habitants per a realitzar els banys sagrats i purificar la seva ànima.








del llac...





i de les postes de sol des de les pedregoses muntanyes...