dimarts, 27 de febrer del 2007

El projecte de les wetlands

Una “wetland” (o llacuna) és, bàsicament, un sistema natural d’eliminació de residus. Podríem dir que es tracta d’una depuradora natural. Recull l’aigua bruta, de per exemple d’un hospital, i n’elimina els components contaminants com els metalls pesats, amoníacs, aigües fecals, sang contaminada , etc.

El sistema consisteix en un dipòsit de recollida que transporta l’aigua bruta fins a una mena de piscina poc profunda formada per una capa de sorra, una làmina impermeable protegida amb dues capes geotextils (làmines semblants a les que s’utilitzen a Europa per impermeabilitzar les cobertes planes) i una capa de grava a sobre. Aquest conjunt ha de tenir el pendent necessari per a que l’aigua i circuli per gravetat amb la lentitud necessària per a que les plantes que creixen entre la grava depuri els residus.

De fet, el que depura el residu no és la planta en si mateixa, sinó els microorganismes que creixen en les seves arrels. D’aquesta manera hi ha una planta adequada per a cada tipus de residu a eliminar. L’últim element és un dipòsit que recull l’aigua resultant neta, que és aprofitable per al rec.

La wetland que apareix a les fotografies és la que depura les aigües residuals del Centre de Sida de a Fundació, però se n’estan construint més al costat d’hospitals i d’altres infrastructures. L’aigua resultant s’utilitza per a regar plantes decoratives. Es podria utilitzar perfectament per regar camps d’arròs o d’arbres fruiters aptes per al consum, però aquí a la Índia de moment és impensable. La gent creu que si és menja aquell arròs es pot infectar de Sida.

D’aquesta manera s’acompleixen dos objectius: per una banda, eliminar els residus de forma natural evitant abocaments contaminants als rius i, per altra, disposar d’aigua apta per al rec.

El centre de sida de la Fundacio

L’aclaparant lògica índia

Necessitava fer un capítol especial per a poder compartir el que suposa treballar amb els indis, tot i que no serà fàcil per que aquí el sentit comú pren una nova dimensió i a més no es pot documentar de manera gràfica.

Les lleis del mercat segueixen unes directrius una mica diferents als esquemes occidentals. A més s’ha d’anar amb compte de no deixar-se arrossegar o un pot acabar pensant que tenen raó i acabar amb un col·lapse mental.

Provaré d’explicar-ho amb 3 capítols totalment verídics:


La targeta comercial

Una targeta d’un empleat d’una empresa índia en que hi trobo escrit...

BL PHARMA LTD

Sridhar Reddy
Ex President

...d’això se’n diu sinceritat comercial. A més, si una vegada fou el President, més val que se sàpiga, no? Si ha estat relegat a porter de l’empresa per una mala gestió no importa, “...hubo un día en el que yo fui el Presidente!”


Negocis a la copisteria

Vaig a fer unes fotocòpies...

Pregunto el preu d’una fotocopia: 3 Rupies.

Pregunto el preu de 100 fotocòpies: 400 Rupies.

??????? o fa molta calor i ja no sé multiplicar o no entenc res... repeteixo el procés de preguntes, aquesta vegada intentant explicar que a més fotocòpies més descompte...

Pregunto el preu de 100 fotocòpies: 400 Rupies...

...pensament del dependent: “aquest tiu em vol fer treballar més a canvi de pagar-me menys ...vaya listo!”

Temporada alta, temporada baixa

Una de les moltes “guest house” (hostals) a Hampi.

M’havien dit que el preu en temporada ALTA rondava les 50 Rúpies la nit.

Anem a Hampi en temporada BAIXA. Preguntem el preu: 100 Rúpies la nit.

?????? ...li comento al propietari que estem en temporada BAIXA.

Resposta del propietari: “Precisament per que estem en temporada BAIXA t’haig de cobrar més, per que hi ha menys gent i guanyo menys...”

Un nou concepte de l’oferta i la demanda.

dijous, 22 de febrer del 2007

Un diumenge a Gooty, el poble dels nens

Gooty és un petit poble a hora i mitja en bus cap al nord, de petites cases antigues i blanques. Els seus habitants ens miraven encuriosits mentre compraven i venien a les nombroses paradetes, fent entre ells comentaris i somriures, no deuen haver vist gaires blancs de visita pel seu poble.

La nostra sorpresa arribà quan començaren a aparèixer nens i nenes de tot arreu, cridant i saltant... “what is yor name?!” “wich conuntry?!”, en pocs minuts semblàvem el flautista de hamelin... tot i que una mica estressats, no paràvem de donar mans i de saltar amb ells mentre intentàvem avançar. Tot i que costi de creure, alguns ens demanaven autògrafs mentre nosaltres ens quedàvem astorats davant la proposta. Al viatger occidental aviat li pugen la moral en un poble com aquest...

A Gooty conviuen la religió musulmana, hindú i cristiana en perfecta harmonia. A un li costa de creure que mig món s’estigui matant per la religió, més encara quan no fa pocs dies havia esclatat una bomba, en un tren al nord de la Índia, deixant 64 morts.

El poble es troba a la falda d’una muntanya, la qual ens disposàvem a pujar amb tota la comitiva, fins a l’antic castell que hi ha a la part alta, antigament regnat per un poderós Sultà. Les muralles i el castell es disposen de forma perfectament estratègica i estudiada, degut a les nombroses batalles de la època.
Mentre pujàvem ens vàrem haver de quadrar amb els nens que ens seguien, fent-los baixar cap al poble, ja que dúiem l’aigua justa per fer la llarga pujada sense deshidratar-nos degut a la forta calor. Això sí, una vegada a baix ens esperaven tots cridant els nostres noms, escortant-nos fins a l’autobús.

La jornada es podria resumir fàcilment amb el so que ens va acompanyar durant quasi tot el dia:

“uuuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!”

























Fotografies sense capitols...


Dones formigonant



Les postes de sol de Bukkaraya



La Lluna a la India



El nostre jeep amb el conductor dins, en Chandra.


El sol de primavera de la India (+ les visites d'obra)



Les jefas de la cuina


Cuinant chapati


La roda de la vida


La casa d'una familia India


dimecres, 21 de febrer del 2007

"Bukkaraya new land" es materialitza

Habitatge tipus per al personal intern





Verandha (porxo) del pati de la residencia per a nens discapacitats

dilluns, 19 de febrer del 2007

Una gran pel.lícula: “AGUA”

Tot i que la història transcorre el 1938, a l'Índia colonial, en ple moviment d'emancipació liderat per Gandhi, la pel·lícula descriu perfectament la situació actual de la majoria de viudes a l’Índia (34 milions de viudes en aquest país), així com el sistema de castes i la religió.

Vaig poder comprovar com l’ambient plasmat a la pel·lícula segueix present en molts dels pobles rurals que he visitat recentment. Tot i que va ésser rodada a Sri Lanka (illa al sud-est de la Índia) degut a les amenaces de grups radicals, es descriu perfectament l’ambient indi amb una fotografia espectacular.

L'aigua és una constant en la pel·lícula, no només com a metàfora, sinó també com a instrument.

Aquesta és la tercera pel·lícula de la seva directora, Deepa Mehta, després d’haver rodat “tierra” i “fuego”. Actualment s’està rodant “aire”, totes elles pel·lícules de denuncia de les rígides tradicions índies. És per aquest motiu que grups radicals van posar una bomba en un cine a l’estrena de “fuego”. En l’actualitat, “Agua” debuta als Óscar 2007 en la categoria de millor pel·lícula estrangera.

Fascinant, no us la perdeu...