Una “wetland” (o llacuna) és, bàsicament, un sistema natural d’eliminació de residus. Podríem dir que es tracta d’una depuradora natural. Recull l’aigua bruta, de per exemple d’un hospital, i n’elimina els components contaminants com els metalls pesats, amoníacs, aigües fecals, sang contaminada , etc.El sistema consisteix en un dipòsit de recollida que transporta l’aigua bruta fins a una mena de piscina poc profunda formada per una capa de sorra, una làmina impermeable protegida amb dues capes geotextils (làmines semblants a les que s’utilitzen a Europa per impermeabilitzar les cobertes planes) i una capa de grava a sobre. Aquest conjunt ha de tenir el pendent necessari per a que l’aigua i circuli per gravetat amb la lentitud necessària per a que les plantes que creixen entre la grava depuri els residus.
De fet, el que depura el residu no és la planta en si mateixa, sinó els microorganismes que creixen en les seves arrels. D’aquesta manera hi ha una planta adequada per a cada tipus de residu a eliminar. L’últim element és un dipòsit que recull l’aigua resultant neta, que és aprofitable per al rec.
La wetland que apareix a les fotografies és la que depura les aigües residuals del Centre de Sida de a Fundació, però se n’estan construint més al costat d’hospitals i d’altres infrastructures. L’aigua resultant s’utilitza per a regar plantes decoratives. Es podria utilitzar perfectament per regar camps d’arròs o d’arbres fruiters aptes per al consum, però aquí a la Índia de moment és impensable. La gent creu que si és menja aquell arròs es pot infectar de Sida.
D’aquesta manera s’acompleixen dos objectius: per una banda, eliminar els residus de forma natural evitant abocaments contaminants als rius i, per altra, disposar d’aigua apta per al rec.
El centre de sida de la Fundacio
