Descobrint Hampi...

Després de just un més treballant de dilluns a dissabte a la Fundació va sorgir l’oportunitat de fer un petit parèntesis per la festa de Sankranthi, així que els voluntaris vàrem aprofitar els dos dies festius per anar a Hampi, un poble a 5 hores en tren cap a l’oest del país.

La gent que hi havia estat em parlava de Hampi com un poble tranquil, ple de temples i natura, ideal per relaxar-se i meditar. Es presentava un bon moment per acabar de pair l’impacte que la India m’havia causat... Per contra, el poble es trobava abarrotat de peregrins i d’ambient festiu poc habitual...

Quan tot just acabava d’assimilar la vida al campus d’Anantapur, s’obria davant meu un poble mil·lenari, ja impactant per sí sol, en plena ebullició religiosa i festiva.

Irene, Dani, Nuria, David, Toni,

Silvia i Merce.

Més enllà del relax el viatge va acabar amb el caos i l’estres absoluts. Havíem de creuar el riu abans d’agafar el tren de tornada i recuperar les motxilles, ja que la nostra guest house es trobava a l’altre banda.

Però els indis no saben fer cues i anaven a sac per que l’horari de barques s’acabava. Ja podies ser el primer de la cua o haver estat allà esperant 2 hores. Allà pujava a la barca el més fort. Nosaltres innocents pensàvem que en algun moment la cosa és calmaria, però no deixaven d’arribar indis de tot arreu... és clar que n’hi ha tants com xinesos.

Al final va venir la policia i ens pensàvem que estàvem salvats, però van fer quatre crits i ningú els hi fotia ni cas. Així que van acabar mirant-s’ho tot de lluny, rient i gaudint de l’espectacle.

El més impressionant era veure als indis cridar, empentar-se els uns als altres i riure quan queien al riu. En comptes d’indignar-se els que més reien eren els mateixos que havien caigut a l'aigua, ja que eren les estrelles del moment... tot plegat surrealista.

La nostra salvació va arribar quan en Toni i la Mercè van aparèixer dalt d’una barca plena a vessar que venia de l’altre banda, a on no hi havia tanta gent, carregats amb totes les maletes.

Gràcies a ells no vàrem perdre el tren ni vàrem morir ofegats. Els hi debem com a mínim un sopar...

Per veure el caos viscut des de dalt de la barca de la mà d’en Toni, cliqueu a continuació...

http://www.youtube.com/watch?v=lfz1Ltt27cQ