El passat 23 de Gener vàrem tenir l’honor d’ésser convidats a la boda de la única filla del Sr. Dasarath, el director de l’àrea de discapacitats de la Fundació.
Molts dels voluntaris havien assistit a una boda musulmana, en la qual és veu molt poc a la núvia (cosa previsible), però poca gent havia anat a una boda hindú, i hi havia una gran expectació per part dels voluntaris.
Les bodes hindús se celebren a les hores que marquen els astres, així que poden ser a hores tant intempestives com a les 5h de la matinada. Afortunadament aquesta era a les 10:30h del matí.
Es tractava d’un esdeveniment important i no hi faltaven cares conegudes de RDT-FVF. A grans trets la boda es celebra en un auditori ple de gom a gom. Els nuvis es situen a dalt de l’escenari juntament amb el pastor indi i les respectives famílies. Un grup de noies assisteixen als nuvis que intercanvien arròs, coco, llegums, fruits secs... mentre el pastor va pronunciant el sermó.
Després de veure els nuvis la gent els hi ofereix els seus regals i tot seguit arriba el dinar, on tothom està dret i menja amb les mans. Una de les coses més difícil és el fet de menjar amb la mà, sobretot l’arròs amb salsa india. El secret per no acabar amb tota la mà i la cara enguarrades consisteix en rascar l’arròs amb els quatre dits a mode de pala i impulsar l’arròs cap a la boca amb el dit gran... tot un esdeveniment social. Pel que fa al picant resulta estrany el ràpid que un s’hi acostuma. En contra del que sembla és un bon refrescant.
La boda s’acaba després de felicitar als nuvis i havent dinat. Sense ball, ni barra lliure, ni copa, ni puro... Beure o fumar en públic està mal vist, igual com beure o fumar davant dels teus pares (es tingui l’edat que es tingui).
És clar que els nostres no hi eren...
Molts dels voluntaris havien assistit a una boda musulmana, en la qual és veu molt poc a la núvia (cosa previsible), però poca gent havia anat a una boda hindú, i hi havia una gran expectació per part dels voluntaris.
Les bodes hindús se celebren a les hores que marquen els astres, així que poden ser a hores tant intempestives com a les 5h de la matinada. Afortunadament aquesta era a les 10:30h del matí.
Es tractava d’un esdeveniment important i no hi faltaven cares conegudes de RDT-FVF. A grans trets la boda es celebra en un auditori ple de gom a gom. Els nuvis es situen a dalt de l’escenari juntament amb el pastor indi i les respectives famílies. Un grup de noies assisteixen als nuvis que intercanvien arròs, coco, llegums, fruits secs... mentre el pastor va pronunciant el sermó.
Després de veure els nuvis la gent els hi ofereix els seus regals i tot seguit arriba el dinar, on tothom està dret i menja amb les mans. Una de les coses més difícil és el fet de menjar amb la mà, sobretot l’arròs amb salsa india. El secret per no acabar amb tota la mà i la cara enguarrades consisteix en rascar l’arròs amb els quatre dits a mode de pala i impulsar l’arròs cap a la boca amb el dit gran... tot un esdeveniment social. Pel que fa al picant resulta estrany el ràpid que un s’hi acostuma. En contra del que sembla és un bon refrescant.
La boda s’acaba després de felicitar als nuvis i havent dinat. Sense ball, ni barra lliure, ni copa, ni puro... Beure o fumar en públic està mal vist, igual com beure o fumar davant dels teus pares (es tingui l’edat que es tingui).
És clar que els nostres no hi eren...
