Vaig aprofitar per marxar uns dies amb uns voluntaris que deixaven la Fundació i explorar així una mica més el país abans de tornar cap a casa.
Després de viatjar 8 hores en tren i 6 hores en autobús arribàvem a Gokarna (“orella de vaca¨) un poble que es troba a la costa oest del país, on hi conflueixen des de peregrins hindús a turistes hippies fumetes i il·luminats.
La seca calor del desert d’Anantapur, a la qual ens havíem acostumat, contrastava amb la calor humida de la platja tropical que ens amarava el cos de suor.
Ens allotjàvem en una cabanyeta a la mateixa platja. Els contrastos que hi trobàvem eren una constant: vaques sagrades passejant tranquil·lament per la platja, sadhus hindús resant als temples, guest-house oferint menjar occidental i cervesa entre les palmeres, famílies índies banyant-se vestits de cap a peus,...



















