Un diumenge a Gooty, el poble dels nens

Gooty és un petit poble a hora i mitja en bus cap al nord, de petites cases antigues i blanques. Els seus habitants ens miraven encuriosits mentre compraven i venien a les nombroses paradetes, fent entre ells comentaris i somriures, no deuen haver vist gaires blancs de visita pel seu poble.

La nostra sorpresa arribà quan començaren a aparèixer nens i nenes de tot arreu, cridant i saltant... “what is yor name?!” “wich conuntry?!”, en pocs minuts semblàvem el flautista de hamelin... tot i que una mica estressats, no paràvem de donar mans i de saltar amb ells mentre intentàvem avançar. Tot i que costi de creure, alguns ens demanaven autògrafs mentre nosaltres ens quedàvem astorats davant la proposta. Al viatger occidental aviat li pugen la moral en un poble com aquest...

A Gooty conviuen la religió musulmana, hindú i cristiana en perfecta harmonia. A un li costa de creure que mig món s’estigui matant per la religió, més encara quan no fa pocs dies havia esclatat una bomba, en un tren al nord de la Índia, deixant 64 morts.

El poble es troba a la falda d’una muntanya, la qual ens disposàvem a pujar amb tota la comitiva, fins a l’antic castell que hi ha a la part alta, antigament regnat per un poderós Sultà. Les muralles i el castell es disposen de forma perfectament estratègica i estudiada, degut a les nombroses batalles de la època.
Mentre pujàvem ens vàrem haver de quadrar amb els nens que ens seguien, fent-los baixar cap al poble, ja que dúiem l’aigua justa per fer la llarga pujada sense deshidratar-nos degut a la forta calor. Això sí, una vegada a baix ens esperaven tots cridant els nostres noms, escortant-nos fins a l’autobús.

La jornada es podria resumir fàcilment amb el so que ens va acompanyar durant quasi tot el dia:

“uuuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!”