Xavi, Mercè, Núria, Sílvia i Toni abandonan la casa de Gran Hermano
Ja porten aquí de 3 a 6 mesos i ens deixen, per seguir viatjant, per anar a alguna altre ONG o per tornar a casa. Tots ells hi eren quan vaig arribar i de cadascun d’ells vaig aprendre alguna cosa.
Amb la Mercè em vaig fer un fart de riure, em va fer adonar que era important caure simpàtic a les dones de la cuina (de les quals depenem en gran mesura). La reina de la espontaneïtat i del “venga pa lante!”, tot un nervi... Menjava ous i bevia chai cada dia, ...la ''portera Carmeta''.
En Toni em va ensenyar a moure’m pels carrers d’Anantapur, a evitar que els indis em prenguessin el pèl i regatejar per no pagar un preu excessiu pel fet d’ésser blanc, també em va enganxar al món dels blogs convertint-me en un freaky més d’internet... un tio just i directe, que s’indigna quan es critica algú per l’esquena. En Toni disfruta ensenyant i transmetent els seus coneixements...
La Sílvia em va ensenyar com es disposen les armadures del formigó armat (si més no a la Índia), amb molt bon ull per detectar errors, amb ella he compartit la majoria de visites d’obra... El seu riure escandalós feia que la gent es girés a mirar que passava. Una apasionada del bon cafè...
La Núria em va ensenyar a posar firmes als constructors indis, a no arrugar-te pel fet d’ésser jove i a no passar-ne ni una a l’obra, a ésser crític també en el món de la cooperació i a desmitificar, a saber per què estem aquí... Aquesta escaladora nata em contagiava les seves ganes d’actuar davant de la por, a enfrontar-s’hi...
I en Xavi que ha estat aquí un mes, però ve cada any. És un traumatòleg collonut, amb una gran psicologia i que, juntament amb els seus col·legues, està fent aquí una feina impressionant. A sobre de savi, també té temps d’ésser un catxondo i de fumar com un carreter (no podia ser d’altre manera). Amb ell hem compartit converses d’allò més interessants i unes quantes cerveses ...i espero compartir-ne més.
A tots vosaltres moltes gràcies! Us trobaré a faltar. Bon viatge i bon retorn.
Ja porten aquí de 3 a 6 mesos i ens deixen, per seguir viatjant, per anar a alguna altre ONG o per tornar a casa. Tots ells hi eren quan vaig arribar i de cadascun d’ells vaig aprendre alguna cosa.
Amb la Mercè em vaig fer un fart de riure, em va fer adonar que era important caure simpàtic a les dones de la cuina (de les quals depenem en gran mesura). La reina de la espontaneïtat i del “venga pa lante!”, tot un nervi... Menjava ous i bevia chai cada dia, ...la ''portera Carmeta''.
En Toni em va ensenyar a moure’m pels carrers d’Anantapur, a evitar que els indis em prenguessin el pèl i regatejar per no pagar un preu excessiu pel fet d’ésser blanc, també em va enganxar al món dels blogs convertint-me en un freaky més d’internet... un tio just i directe, que s’indigna quan es critica algú per l’esquena. En Toni disfruta ensenyant i transmetent els seus coneixements...
La Sílvia em va ensenyar com es disposen les armadures del formigó armat (si més no a la Índia), amb molt bon ull per detectar errors, amb ella he compartit la majoria de visites d’obra... El seu riure escandalós feia que la gent es girés a mirar que passava. Una apasionada del bon cafè...
La Núria em va ensenyar a posar firmes als constructors indis, a no arrugar-te pel fet d’ésser jove i a no passar-ne ni una a l’obra, a ésser crític també en el món de la cooperació i a desmitificar, a saber per què estem aquí... Aquesta escaladora nata em contagiava les seves ganes d’actuar davant de la por, a enfrontar-s’hi...
I en Xavi que ha estat aquí un mes, però ve cada any. És un traumatòleg collonut, amb una gran psicologia i que, juntament amb els seus col·legues, està fent aquí una feina impressionant. A sobre de savi, també té temps d’ésser un catxondo i de fumar com un carreter (no podia ser d’altre manera). Amb ell hem compartit converses d’allò més interessants i unes quantes cerveses ...i espero compartir-ne més.
A tots vosaltres moltes gràcies! Us trobaré a faltar. Bon viatge i bon retorn.
Fins aviat
Jordi
Jordi
La Silvia i en Toni
La Nuria i la Merce
...i en Xavi
1 comentari:
Carmetuuu! ei gracies per la pagina que ens has dedicat. Feia molt que no em ficava al blog i esta quedant molt xulo. Per ser que no et va molar gaire al Sai Baba li dediques una de texte, nen!!
Ara soc a Chennai, que es horrible, pero m'he fotut un pla de'espaguetis amb gambes i unes croquetes en un restaurant espanyol que t'hi cagues!!Per cert MOLTS RECORDS a les cuineres...jeje
...i dema cap a MAMALA-puram jaja
Namaste familia, salut als pocs que quedeu!!
Publica un comentari a l'entrada